Nueva vuelta de tuerca de la clase empresarial y defensores del liberalismo económico. Después de pedir una reducción de los impuestos para las empresas, ahora el presidente de la patronal española (CEOE), Gerardo Díaz Ferrán, se descuelga con que el Estado debería "hacer un paréntesis en la economía de mercado porque estamos viviendo una situación excepcional". Increible.
O sea, que mientras los empresarios obtienen beneficios a manos llenas, el Estado no sólo no debe intervenir sino que, si es posible, debe privatizar aquellas empresas públicas solventes (pregunten a Esperanza Aguirre, musa del neoliberalismo, que va a privatizar el 49% de la empresa pública madrileña más rentable, el Canal de Isabel II, o sea, el agua que beben los madrileños). Pero cuando vienen vacas flacas, estos mismo empresarios corren a 'papa Estado' para que les ayude a superar sus pérdidas.
Traducido: privatizamos beneficios pero socializamos pérdidas.
Son pocas las palabras que se me ocurren, que no sean insultos, para describir esta desfachatez. Pero no seré tan ilusa como para negar en rotundo esta posibilidad y así impedir perder más competitividad, sobre todo teniendo en cuenta que otras economías de nuestro entorno mucho más liberales (USA) están rescatando a sus empresas.
Eso sí, cuando vuelvan los beneficios, Estado y ciudadanos pasaremos cuentas. Si no lo hacemos, tendremos bien merecido que nos tomen por el pito del sereno.
Socialitzant pèrdues
Nou gir dialèctic i filosòfic de la classe empresarial i defensors del liberalisme econòmic. Després de demanar una reducció dels impostos per a les empreses, ara el president de la patronal espanyola (CEOE), Gerardo Díaz Ferrán, es despenja amb que l'Estat hauria de "fer un parèntesi en l'economia de mercat perquè estem vivint una situació excepcional". Increïble.
O sigui, mentre els empresaris obtenen beneficis a cabassos, l'Estat no només no ha d'interevenir si no que, si és possible, ha de privatitzar aquelles empreses públiques solvents (preguntin a Esperanza Aguirre, musa del neoliberalisme, que està a punt de privatitzar el 49% de l'empresa pública madrilenya més rendible, el Canal de Isabel II, o sigui, l'aigua que beuen els madrilenys). Però quan venen vaques magres, aquests mateixos empresaris corren a cercar al 'papa Estat' per a que els ajudi a superar les pèrdues.
Traduït: privatitzem beneficis però socialitzem pèrdues.
Són poques les paraules que em venen al cap, que no siguin insults és clar, per a descriure tanta barra. Però tampoc seré tant innocent com per a negar rotundament aquesta possibilitat i així impedir que perdem encara més competitivitat, sobretot tenint en compte que altres economies del nostre entorn molt més liberals (USA) estan rescatant les seves empreses.
Això sí, quan tornin els beneficis, l'Estat i els ciutadans passarem comptes. Si no ho fem, tindrem ben merescut que ens prenguin pel 'pitu del sereno'.
O sea, que mientras los empresarios obtienen beneficios a manos llenas, el Estado no sólo no debe intervenir sino que, si es posible, debe privatizar aquellas empresas públicas solventes (pregunten a Esperanza Aguirre, musa del neoliberalismo, que va a privatizar el 49% de la empresa pública madrileña más rentable, el Canal de Isabel II, o sea, el agua que beben los madrileños). Pero cuando vienen vacas flacas, estos mismo empresarios corren a 'papa Estado' para que les ayude a superar sus pérdidas.
Traducido: privatizamos beneficios pero socializamos pérdidas.
Son pocas las palabras que se me ocurren, que no sean insultos, para describir esta desfachatez. Pero no seré tan ilusa como para negar en rotundo esta posibilidad y así impedir perder más competitividad, sobre todo teniendo en cuenta que otras economías de nuestro entorno mucho más liberales (USA) están rescatando a sus empresas.
Eso sí, cuando vuelvan los beneficios, Estado y ciudadanos pasaremos cuentas. Si no lo hacemos, tendremos bien merecido que nos tomen por el pito del sereno.
Socialitzant pèrdues
Nou gir dialèctic i filosòfic de la classe empresarial i defensors del liberalisme econòmic. Després de demanar una reducció dels impostos per a les empreses, ara el president de la patronal espanyola (CEOE), Gerardo Díaz Ferrán, es despenja amb que l'Estat hauria de "fer un parèntesi en l'economia de mercat perquè estem vivint una situació excepcional". Increïble.
O sigui, mentre els empresaris obtenen beneficis a cabassos, l'Estat no només no ha d'interevenir si no que, si és possible, ha de privatitzar aquelles empreses públiques solvents (preguntin a Esperanza Aguirre, musa del neoliberalisme, que està a punt de privatitzar el 49% de l'empresa pública madrilenya més rendible, el Canal de Isabel II, o sigui, l'aigua que beuen els madrilenys). Però quan venen vaques magres, aquests mateixos empresaris corren a cercar al 'papa Estat' per a que els ajudi a superar les pèrdues.
Traduït: privatitzem beneficis però socialitzem pèrdues.
Són poques les paraules que em venen al cap, que no siguin insults és clar, per a descriure tanta barra. Però tampoc seré tant innocent com per a negar rotundament aquesta possibilitat i així impedir que perdem encara més competitivitat, sobretot tenint en compte que altres economies del nostre entorn molt més liberals (USA) estan rescatant les seves empreses.
Això sí, quan tornin els beneficis, l'Estat i els ciutadans passarem comptes. Si no ho fem, tindrem ben merescut que ens prenguin pel 'pitu del sereno'.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario