Por una sanidad pública de calidad

Brevemente: pasear por la web www.casmadrid.org y los enlaces que propone. Pruebas evidentes de cómo los conservadores-liberales-de derechas madrileños, capitaneados por Esperanza Thatchaguirre, se están cargando la sanidad pública madrileña, dando coartadas y pistas al resto de comunidades.
(Por cierto, esto da pie a empezar a hablar sin ambajes ni miedos de cómo nuestro Estado de las autonomías está pasando de la primigenia, aunque imperfecta, idea federal -descentralización solidaria- a la confederal -cada uno a su bola y siempre pagando el pato los mismos, los asalariados. Mañana, más).

Per una sanitat pública de qualitat

Breument: passejar pel web www.casmadrid.org i els enllaços que proposa. Proves evidents de com els conservadors-liberals-de dretes madrilenys, capitanejats per l'Esperanza Thatchaguirre, s'estan carregant la sanitat pública madrilenya, donant coartades i pistes a la resta de comunitats.
(Per cert, això dóna peu a començar a parlar sense embuts ni pors de com el nostre Estat de les autonomies està passant de la primigènia, tot i que imperfecta, idea federal -descentralització solidària- a la confederal -cadascú a la seva bola i sempre sortint perdent els mateixos, els treballadors amb nòmina. Demà, més).

¿Por quién doblan las campanas? / Toquen a morts...

Ayer se cumplieron 70 años del final de la Guerra Civil y el inicio de la sangrienta represión franquista. Nada menos que 36 años de silencio y humillación para aquellos que, hasta hacía muy poco, habían ganado no una guerra, sino unas elecciones democráticas.
Recrearse en la desgracia no es bueno, pero el olvido es catastrófico y nos hace menos personas de lo que ya somos.
Así que sólo un deseo: que en las escuelas de toda España se cuente, por fin, que aquello no fue un accidente de la Historia sino un golpe de estado fallido contra la joven República, seguido de una Guerra Civil provocada por los golpistas católicos-conservadores y de casi 40 años de dictadura bajo palio y con el visto bueno de la 'Europa democrática'. Que no todos perdieron, como la bancada de la derecha se empeña en repetir como una letanía con tal de no reconocer en voz alta lo que pasó, sino que los ganadores (que, por cierto, todavía ocupan escaños) aplastaron con las armas a los que sólo tenían libros y progreso en la cabeza.

Ahir va fer 70 anys del final de la Guerra Civil i de l'inici de la sagnant repressió franquista. 36 anys de silenci i humiliació per a tots aquells que, fins feia ben poc, havien guanyat no una guerra, si no unes eleccions democràtiques.
Recrear-se a la desgràcia no du en lloc, però l'oblit és catastròfic i ens fa menys persones del que ja som.
O sigui que només un desig: que a les escoles de tota Espanya s'expliqui, per fi, que allò no va ser un accident de la Història si n un cop d'estat fallit contra la jove República, seguit d'una Guerra Civil provocada pels colpistes catòlics-conservadors i de quasi 40 anys de dictadura sota pal·li i amb el vist i plau de 'l'Europa democràtica'. Que no tots van perdre, com a la dreta s'entesta a repetir com una lletania per no reconèixer en veu alta el que va passar, si no que els guanyadors (que, per cert, encara ocupen escons) van esclafar amb les armes a aquells que només tenien llibres i progrés al cap.