Encara no havia obert la boca sobre el patrocini que el F.C. Barcelona ha signat amb la Qatar Fundation. Millor dit, encara no l'havia tancada, la boca, perquè m'he quedat de pedra (igual de pedra que em deixa el fet que Unicef accepti compartir samarreta amb aquesta fundació).
Però després de sentir la justificació del responsable econòmic del Barça, la mandíbula finalment ha tornat al seu lloc i ja puc tornar a articular paraula.
L'argument de defensa del Barça contra els atacs rebuts per deixar-se patrocinar per una fundació vinculada directament al govern d'un país que vulnera sistemàticament els drets humans (especialment el de les dones i els homosexuals, a banda de prohibir els partits polítics; tot molt democràtic, vaja) és al·lucinant: l'argument és que molts països occidentals tenen relacions econòmiques amb Qatar. I cito: "nosaltres vem pensar: si els diners de Qatar són bons per a ells [Estats Units, Anglaterra, etc, etc], no ho han de ser per nosaltres? I vem decidir que sí".
L'altura intel·lectual de l'argument és comparable a la d'un simi. O sigui: que si algú, en nom del benefici econòmic, fa tractes amb dictadors, quedem automàticament legitimats èticament per fer-ho també nosaltres. Fantàstic.
És la justificació dels covards; l'argumentació dels dèbils: amparar-se en la resta, en la massa, en la majoria, en "però si ho fa tothom". Ha passat més d'una vegada al llarg de la història i sempre ha acabat com el rosari de l'aurora.
La conseqüència inmediata és que, una vegada més, aquells que vulneren els drets humans compren la seva legitimació internacional a cop de talonari. I nosaltres els fem el joc. Patètic.
Només penso que socis i seguidors del Barça, si no boicotegem d'alguna manera aquesta decisió, serem tan culpables com el Rosell i la seva junta directiva.
Obligaciones soberanas
Hace 7 años