Els fets que han succeït avui a l'entorn del Parc de la Ciutadella i a dintre el Parlament de Catalunya els coneixem tots.
A fora, aldarulls entre manifestants i policia i increpacions, insults i empentes als diputats de tots els partits que intentaven arribar al Parlament.
A dintre, aprovació de la tramitació dels pressupostos 2011, els quals suposen importantíssimes retallades socials, gràcies als vots favorables de CiU, Laporta i l'abstenció del PP.
Segurament, en principi, tots estem d'acord en què la violència no és la manera de manifestar la discrepància d'opinions i que, a més, fets com els d'avui a la Ciutadella, només fan que desprestigiar el moviment de protesta contra les retallades socials i el desmantellament de l'estat del benestar (allò que els mitjans anomenen "els indignats").
Però segurament també estem tots d'acord en què les conseqüències de la crisi econòmica mundial (i nacional), provocada per l'avarícia, la falta d'escrúpols i la mala actuació dels mercats i les institucions financeres, no les han de pagar els més desafavorits. Però aquesta, precisament, és la conseqüència de les grans decisions econòmiques preses pels diversos governs occidentals (el català, inclòs) els últims temps. Retallades socials, ajudes a la banca, privatitzacions,...
Sense voler justificar els actes d'aquest matí al voltant de la Ciutadella, em pregunto quina actuació és més violenta: els insults, les provocacions i el llançament d'objectes contra la policia i unes desenes de diputats catalans o l'aprovació d'uns pressupostos clarament anti-socials amb unes conseqüències negatives que afectaran, a curt i a llarg termini, a centenars de milers de persones, sobretot a les de rendes més baixes. Per no citar la violència clarament injustificada dels Mossos no-identificats de fa 3 setmanes a Pl. Catalunya...
Max Steiner (compositor) deia: "L'estat anomena llei a la seva pròpia violència, anomena crim a la violència de l'individu".
I Gandhi afirmava: "La violència és la por als ideals dels altres". Té por el poder (polític, econòmic i mediàtic) dels "indignats"? Tenen por de les seves idees i els seus ideals? És probable, perquè saben que aquesta indignació és justa, legítima i plena de raó. I perquè saben que el món pot ser conquerit per les idees, però no pas per la força.
Està clar que al govern de CiU té molt interès en aprovar aquests pressupostos sense que això generi una gran protesta social en contra. Importants col·lectius dels àmbits de la sanitat, de l'educació (perdó, ara amb CiU, es diu ensenyament! glups!), de la cultura o sindicats, aturats (el 20% de la població activa!), estudiants, ecologistes, etc. tenen prou raons per organitzar-se i convocar importants mobilitzacions. I una de les maneres per evitar-ho és desprestigiar el moviment ciutadà que des de fa un mes ha capitalitzat aquest descontentament i ha atret l'atenció de tots els mitjans nacionals i, fins i tot, estrangers: "els indignats". Perquè perdessin suport social només calia convertir, de cara a la opinió pública, un moviment que fins ara s'havia mostrat clarament pacífic en un grup violent, radical i antidemocràtic. I perquè això succeís n'hi ha hagut prou amb escalfar els ànims de la concentració a la Ciutadella utilitzant policies secretes disfressats d' "indignats provocadors". Si en voleu proves, mireu aquest vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=YcmvzRvsf8g&feature=youtu.be
Però clar, precisament aquests mitjans i aquests polítics que anomenen "violència" al que ha succeït avui a l'entorn de la Ciutadella, oculten fets com aquests (la infiltració de suposats provocadors per desprestigiar un moviment social) i anomenen "llei" (com deixa Max Steiner) o "sacrificis necessaris pel bé del país i de tothom", en comptes de "violència social", les importants retallades que apliquen als pressupostos del país.
Hi ha un proverbi xinès que diu: "Hi ha tres veritats: la meva veritat, la teva veritat i la veritat". Els polítics i els mitjans exposen la seva veritat, però està clar que no és LA veritat. Com a màxim és una veritat parcial, que oculta moltes coses...
Sigui quina sigui LA veritat, aquí podeu trobar la declaració del moviment "acampadaBCN" (sí, "els indignats") sobre els fets d'avui. Potser tampoc és LA veritat, però almenys és una veritat diferent a la de tots els mitjans majoritaris:
http://estaticos.elperiodico.com/resources/pdf/4/5/1308156199954.pdf
Seguim atents...
Joan Vitòria
Entradas
Obligaciones soberanas
Hace 7 años
