El camí que marca Nissan

Primer, felicitar-nos pel fet que Nissan hagi decidit fabricar la futura furgoneta a la planta de Barcelona, assegurant així la feina fins el 2024. Però no predre de vista el per què Barcelona ha guanyat la partida finalment a SudÀfrica i el Marroc: els treballadors han acceptat reduir-se el sou i treballar més hores. Per voler ser una economia que competeix amb l'excel·lència i no amb mà d'obra barata no està gens malament, oi?

El més sorprenent de tot no és que els treballadors de Nissan Barcelona hagin pres aquesta decisió -quin no vol mantenir la seva feina en la situació que estem vivint?- si no que a alguns els sembli el 'camí a seguir'. Entre ells, el flamant nou conseller d'Empreses i Ocupació, Francesc Xavier Mena. Què bé. Aquesta és, doncs, la recepta de la dreta, del timonell del país: treballadors de Catalunya, ja ho sabeu: a baixar-se el sou i treballar més hores si voleu tenir el dret a seguir treballlant.

Mentre, no tenim ni idea de si els directius de Nissan fan el mateix sacrifici per mantenir la seva feina; ni si els accionistes de Nissan arreu del món cobraran menys perquè també s'accepta reduir els beneficis en lloc de sempre retallar per la despesa a compte del sou dels últims en la cadena d'aquest bonic sistema que hem muntat i perpetuem a cosa del que faci falta. I encara hi ha qui reivindica el 'capitalisme compassiu'... els sona?

La subtilesa de la dreta

Ja han arribat, tachán!!! CiU ha començat a avisar de les retallades que cal fer per "arreglar el desastre de set anys de tripartit", semblen dir. La situació de les finances catalanes és insostenible, diuen, i cal començar a reordenar la despesa. I per on comencem? Home! quina pregunta! Per la sanitat pública, és clar!!!

Ara, com que és ben impopular retallar un dels drets socials adquirits més importants -la salut pública, gratuïta i universal-, els de Mas (hi incloc la 'brunete' mediàtica amb La Vanguardia sent capaç d'editorialitzar que "son discursos impopulares, pero ¿no habíamos quedado en que a los ciudadanos había que decirles la verdad?" - José Antich, La Vanguardia 4 de gener de 2011) ho estan embolicant amb tres bonics papers de colors:

1. La mala gestió del anterior Govern (tothom sap que l'esquerra només sap gastar i gastar sense cap mena de control, ni de volta ni solta. Ha d'arribar la dreta per posar ordre i NO gastar en coses prescindibles com... la sanitat pública!).

2. La sort que tenim a Catalunya al tenir un 25% de la població que té una assegurança mèdica privada. Gràcies a aquest "esforç complementari d'alguns ciutadans", segons el nou conseller de Salut, Boi Ruiz, "la situació de la sanitat catalana no és dramàtica". Oblida mencionar, és clar, qui es pot permetre una assegurança privada i, de pas, llença un avís per a navegants: els qui la tenen NO són uns privilegiats; al contrari, són els que estan salvant el sistema per a que els altres -subtext: els que no fem un esforç complementari, o sigui, vivim del 'cuento' encara que ens passem la vida pagant impostos- gaudim de sanitat pública.

Per cert, el conseller creu que hauríem de començar a pagar els aliments i les medicines que els hospitals públics ens donen quan hi estem ingressats. mmm....quina bona idea! Suposo que, de dur-se a terme, tindré dret a demanar que el menjar que em donguin sigui del DIA en lloc de, posem, el Caprabo, que és molt més car. Home...ja que l'he de pagar jo mentre sóc de baixa a l'hospital -per gust, com tothom sap-, com a mínim que em deixin escollir el preu del menú. Així de pas, obrirem una altra escletxa entre els pacients amb més recursos i els que en tenen menys:

-"I tu, què dines? De DIA o de Caprabo?"
-"Jo, un mig i mig: he aconseguit arribar a Mercadona amb uns estalvis que tenia guardats per aquests casos...".

3. I tres: la dreta sempre oblida sistemàticament que, abans d'ara, ha governat 23 anys a Catalunya. La veritat és que alguna cosa deuen tenir a veure aquests 23 anys en les estructures socials i econòmiques que tenim a Catalunya. O l'esquerra tenen una força transformadora tan bèstia que és capaç de desmuntar totalment 23 anys de govern en tans sols 7? Ostres! I això que l'oposició sempre deia que es pasaven més temps discutint que governant! Caram! Mira que si arriven a governar...