Ciutats federals

Avui és un dia complicat per a tots els federalistes. I el que ens espera. El president de la Generalitat, Artur Mas, i el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, han escenificat el desencontre que a un i l'altre els va bé per a que els surtin els comptes electoralment. De nou l'Espanya més rància es nega a acceptar-se plurinacional (que és el que és encara que es repeteixi el contrari durant mil anys) i tanca la porta -podria haver deixat una escletxeta- a una proposta que des de Catalunya implica donar un pas més cap a un major autogovern i disponibilitat de recursos econòmics.

En Mas diu que no està satisfet amb la negativa però tampoc deu estar molt trist, perquè suposa un graó més en la seva estratègia política i, n'estic convençuda, també personal. Amdues són totalment legítimes, és clar, però jo no hi estic d'acord. I veig, una vegada més, com Catalunya i Espanya s'allunyen una mica més. I com el debat polític es queda orfe de matisos perquè ni a Catalunya ni a Espanya en volen saber res ara, de matisos.

La situació però, em referma la meva convicció que el federalisme és el sistema polític que més uneix, encara que quedi cada dia menys gent que ho pensi (molts, com a mínim des de Catalunya, per pur cansament d'un Estat espanyol que sovint no escolta, en sóc conscient) i que sigui, avui en dia, una postura gens fàcil de defensar. Ni a Catalunya, ni a Espanya.

I em referma, a més, que l'àmbit més lliure, més cosmopolita, menys provincià, més generador de creativitat i de riquesa són les ciutats. Ni fronteres, ni aduanes, ni identitats patriòtiques. Si Catalunya té 1.000 anys, Barcelona en té 2.000. Amb l'afegit, a més, que els mil anys de la pàtria són una convenció (ja ens hem encarregat de trobar els nostres mites a l'Edat mitjana, com totes les nacions, d'altra banda). La fundació de Barcino com a colònia romana, no.

Mai han estat tan agermanades Catalunya i Espanya com quan Barcelona i Madrid s'ajudaven i es comprenien. Remarcar que quan això ha passat sempre ha estat amb governs d'esquerres, a un lloc i a l'altra. Lluny del que ara passa, també a un lloc i a l'altra.