La reforma laboral no és neutra

Res és neutre...i molt menys les lleis. No són neutres ideològicament: dependrà de l'objectiu que persegueixi el legislador i, per tant, de les idees que moguin a aquest. A vegades, la tendència que tenen les reformes legislatives ve donada no pel que procura el legislador si no pel que li importa un rave.

Aquesta última opció és la que sembla moure al nou Govern del PP i la seva reforma laboral respecte la igualtat de la dona en l’àmbit del treball. El nou marc laboral, perjudica més a les dones que als homes? Definitivament, sí.

Naturalment, la reforma laboral no discrimina o perjudica a les dones d’una manera textual, només faltaria. Però obviar que dones i homes no tenim, a la pràctica, les mateixes condicions dins el món del treball seria estar ben cegues. No tenim les mateixes condicions –ni salarials ni d’empoderament (terme creat a la Conferència Mundial de les Dones a Pequín el 1995)- no perquè, de nou, ho permeti la llei. Si no perquè ho permeten les condicions en les que ens eduquem (tots, dones i homes); les condicions en les que desenvolupem les nostres funcions a la societat (funcions deliberadament adjudicades a unes i no a uns altres: bàsicament, la maternitat o la cura dels nostres ‘dependents’).

La legislació, poc a poc i en funció de qui legislava –de nou, no tot és el mateix ni és igual votar a uns o a uns altres-, ha intentat ‘corregir’ aquestes condicions imposades al llarg de les dècades, dels segles. Així, prohibeix cobrar menys pel mateix lloc de treball per qüestió de gènere; així neix també la llei de Dependència; així es desenvolupen les quotes, per obligar a promocionar a les dones en una per a mi encara necessària discriminació positiva; així s’amplia el permís de maternitat i s’introdueix el de paternitat.

I està molt bé tot això. El problema és que no s’incideix en el que realment canviaria el rostre de la discriminació: l’educació. El trencament de rols. El lideratge compartit tant de l’empresa com de la família.

El resultat de no incidir-hi és que, malgrat la legislació vigent, les dones són les que majoritàriament segueixen acceptant llocs de treball a mitja jornada i pitjor pagats per poder fer-se càrrec dels fills o dels familiars dependents. Necessiten conciliar. Bàsicament, les obliguen a conciliar. Qui? La llei? No. L’entorn.

I aquí és on arribem a la no neutralitat de la reforma laboral. Justament un dels punts més polèmics de la reforma és la possibilitat per part de l’empresari d’ajustar horari, tipus de jornada i situació geogràfica a les necessitats de l’empresa. Lluny de criticar de manera absoluta la necessitat de dur a terme una major flexibilitat quan les condicions per a l’empresa canvien, el cert és que aquestes mesures afectaran molt més a les dones que als homes. Perquè afectaran molt més a aquells treballadors que tinguin jornades, horaris i sous pensats per conciliar la vida laboral i la familiar. O sigui, les dones.

Això no vol dir que molts homes no es veuran afectats per la nova reforma laboral. Només estem puntualitzant que, no per la pròpia reforma en sí, si no per l’entorn social en el que es desenvolupa, afectarà molt més a les dones treballadores. Així, aquest 8 de març i em temo que molts més encara, segueixen sent totalment necessaris.