Qué gusto! Quin gust! 15-M

¿Acaso el 'no pasarán' de la resistencia republicana en Madrid no se coreó sin recelos en Barcelona, cuando sus ciudadanos mandaban alimentos y refuerzos a la vanguardia antifascista? ¿Y no lloró Madrid, ya derrotado, la caída de la capital catalana?
Eran tiempos en los que el hilo que unía era el democrático, el del espíritu de ciudadanía más allá de trozos de tierra, sin que por ello nadie tuviese que renunciar a su(s) identidad(es).
El espíritu del 15-M renueva ese hilo. Cuando la ciudadanía se une, las manipulaciones políticas de uno u otro bando no sirven, no valen. Plaça Catalunya-Puerta del Sol-Plaça Catalunya-Puerta del Sol... qué gusto!

És que el 'no pasaran' de la resistència republicana a Madrid no es va encoratjar sense recels a Barcelona, quan els seus ciutadans enviaven aliments i reforços a la vanguàrdia antifeixista?
I no va plorar Madrid, ja vençut, la caiguda de la capital catalana?
Eren temps en els que el fil que unia era el democràtic, el de l'esperit de ciutadania més enllà de trossos de terram, sense que per això ningú hagués de renunciar a la(les) seva (es) identitats.
L'esperit del 15-M renova aquest fil. Quan la ciutadania s'uneix, les manipulacions polítiques d'un i altra bàndol no serveixen, no valen. Plaça Catalunya-Puerta del Sol-Plaça Catalunya-Puerta del Sol....quin gust!