Alguna cosa està canviant a Palestina?

Les revolucions que s'estan duent a terme al Magreb tindran, esperem, unes conseqüències tant decisives per la vida i la democràcia d'aquests països que algunes altres protestes estan passant desapercebudes. Per exemple, la dels joves palestins.

Fa uns anys, quan encara no era ministre d'Exteriors, vaig entrevistar a Miguel Ángel Moratinos. No era ministre però ja era un consumat -i respectat- negociador en el conflicte entre Israel i Palestina. A la pregunta de quan creia ell que acabaria el desencontre entre les dues comunitats per arribar alguna dia a la convivència pacífica, no ho va dubtar: quan els palestins exigeixin a Hamas que abandoni la violència.

Perplexe, li vaig preguntar si no creia que era una mica paradoxal que haguessin de ser els més dèbils del conflicte (el poble palestí, no els dirigents palestins) els que donessin el primer pas. Doncs ho pot semblar, va replicar, però aquest serà l'inici del camí.

Anys més tard, el conflicte continua igual d'enquistat. Però potser a remolc de les revolucions a Tuníssia, Egipte i Líbia, resulta que els joves palestins -amb l'ajut de les xarxes socials- han sortit al carrer per demanar tant a Hamas com a AlFatah que deixin d'utilitzar-los com a moneda de canvi; han sortit per reclamar que no els impedeixin relacionar-se entre Gaza i Cisjordania; han sortit, també, per refusar les normes repressives islàmiques que contra les dones està imposant Hamas. Reclamen, diuen, "deixar de viure en un entorn de merda oblidats pel món i pels nostres dirigents".

Tindrà raó Moratinos?