El camí que marca Nissan

Primer, felicitar-nos pel fet que Nissan hagi decidit fabricar la futura furgoneta a la planta de Barcelona, assegurant així la feina fins el 2024. Però no predre de vista el per què Barcelona ha guanyat la partida finalment a SudÀfrica i el Marroc: els treballadors han acceptat reduir-se el sou i treballar més hores. Per voler ser una economia que competeix amb l'excel·lència i no amb mà d'obra barata no està gens malament, oi?

El més sorprenent de tot no és que els treballadors de Nissan Barcelona hagin pres aquesta decisió -quin no vol mantenir la seva feina en la situació que estem vivint?- si no que a alguns els sembli el 'camí a seguir'. Entre ells, el flamant nou conseller d'Empreses i Ocupació, Francesc Xavier Mena. Què bé. Aquesta és, doncs, la recepta de la dreta, del timonell del país: treballadors de Catalunya, ja ho sabeu: a baixar-se el sou i treballar més hores si voleu tenir el dret a seguir treballlant.

Mentre, no tenim ni idea de si els directius de Nissan fan el mateix sacrifici per mantenir la seva feina; ni si els accionistes de Nissan arreu del món cobraran menys perquè també s'accepta reduir els beneficis en lloc de sempre retallar per la despesa a compte del sou dels últims en la cadena d'aquest bonic sistema que hem muntat i perpetuem a cosa del que faci falta. I encara hi ha qui reivindica el 'capitalisme compassiu'... els sona?